29/04/2016 – Las Lajas

El dia abans hem fet descans, però, ha estat plovent a bots i barrals des de les 13 hs. fins les 19 hs., amb la qual cosa no hem pogut aprofitar per a res la tarda.
Com sempre sortim d’hora al mati, a les 6’30 ja pedalem, l’ambient és fresc, estem a 1.150 ms. d’altitud, a 18 graus, i a més fa baixada, doncs reprenem la mateixa ruta en la que vàrem arribar a Boquete. És una autovia de 4 carrils i baixem com fuets, al km. 30 prenem una comarcal, que també porta sentit descendent i continuem rodant ràpid. Al km. 60 empalmem amb la panamericana, que està en obres, i hem d’anar en compte doncs el trànsit és considerable, ens acompanya la policia amb una moto i un cotxe, fan be la seva feina d’aturar els vehicles alternativament. La temperatura ja ha pujat i ronda els 40 graus. Al km. 105 parem a dinar en restaurant a peu de carretera; vedella, patates i espagueti, avui no hi ha pollastre amb arrós, gairebé ho estranyo. Tornem a agafar la panamericana, amb continus tobogans, es fa força pesat. Finalment arribem al poblet de Las Lajas, no hi ha rés, etapa de transició, força cansada. Així que arribem es posa a ploure, almenys durant 1 hora i amb força consistència, avui ens n’hem escapat.

image

image

Anuncis

26/04/2016 – Las Minas

Amb la primera claror del dia reprenem la ruta que ens portarà a Las Minas, curta però exigent, així a les primeres de canvi ja trobem els primers tobogans propis d’aquesta zona.
El paisatge contínua essent de plena selva on els seus habitants viuen en cases de fusta i sostre de fulla de palmera i/o xapa, i es dediquen a la agricultura bàsica per a la subsistència.
Avui hem d’acabar l’etapa a 1.150 ms. d’altitud, afrontant una pujada de 40 kms. i per tant anem agafant alçada, els primera kms. es fan força bé, però, després es complica la cosa hi comencen les rampes entre el 10 i el 15%. A mesura que pujem va canviant el tipus d’arbrat i ara la selva no és tant densa. Al km. 64 parem a dinar al costat d’un embassament, avui toca picnic : pollastre i 1 patata bullida, molt escadusser pel desgast que estem fent. Falta afrontar unes quantes rampes més i ja ho tenim. Així que arribem a lloc comença a ploure, avui ens n’hem escapat de la pluja. Estem en una zona aïllada i la situació hotelera és ínfima, per tant ens toca dormir agrupats; uns en unes cabanes (a compartir entre 6/7 persones), altres en tendes que portem mosaltres i altres en tendes del camping que estem ( a mi em toca tenda). El lloc és maco, hi veiem colibris, animalons i ocells, hi diuen que hi ha tigres. Està tot moll i a més hi fa fred, dormo poc.

image

image

27/04/2016 – Boquete

Com cada dia, ens llevem d’hora, és fosca nit i hem de transitar amb els frontals fins el bar per a prendre l’esmorzar, ens anem mirant i tots fem cara d’haver dormit poc. L’esmorzar consisteix amb fruita i un bunyol de no sé qué, i un café horrible, comencem bé el dia.      Ens diuen que canviem la ruta per estalviar-nos kms. i agafem una comarcal molt poc transitada, però, que mostra uns tobogans considerables, en algun d’ells marca el 16% i fins i tot el 18%.     Arribat el km. 30 parem en un supermercat d’un poble petitó, regentat per xinesos, hi ha de tot, li buidem la nevera de coca-cola i comprem galetes, barretes, pa, etz., ara sí que esmorzem.     Continuem pujant amb uns percentatges moderats entre 4 i 6 % i conectem amb la carretera principal que mena a Boquete. És una autovia i continua amb els mateixos percentatges de pujada, comença a ploure i ens envolta la boira.     Estem en una zona productora de café. Parem en un restaurant on hi tenen ubicada l’oficina de turisme de la zona i ens donen el dinar; entrepà de pernil dolç i coca-cola.     Pel meu compte provo un capuccino amb nata, excel.lent. Continua plovent. Arribem a la ciutat, és força turística, però, ens ubiquen als afores i en un pabelló d’esports, estem repartits en 3 dormitoris, de 18 persones cadascun, sota les grades, amb lliteres.                              Es prepara una altra nit bona.

image

25/04/2016 – Silico Kreek

Aprofondim una mica més per la carretera que vàrem deixar ahir i anem trobant el mateix paisatge; selva, amb poblets aïllats i cases diseminades i els seus habitants que es dediquen bàsicament al cultiu de bananes i cacau.
La temperatura no depassa els 39 graus, però, l’humitat és altíssima, fins el punt que algunes camares fotogràfiques, han deixat de funcionar. La carretera és un continu tobogan amb fortes pendents, avui tenim una etapa curta i arribem d’hora al punt de destinació, el poblet és molt petit i a la carretera ja ens espera tota la representació amb tota l’escola al complert, aplaudint als esforçats corredors. Com que no hi ha cap hotel ni res semblant, ens col.loquen en diferentes cases a compartir habitació amb els seus propietaris, no hi ha llum i tampoc aigua i per descomptat tampoc wifi. Parlen un dialecte propi, que obviament no s’asembla a l’espanyol. Les condicions sanitàries són més que deficients, hi ha gallines i pollets arreu i els insectes també. Hem de limitar a dutxar-nos en un únic lloc i bastant precari (el qui té dutxa).
Per la tarda ens porten al camp i ens fan una mostra de la recolecció de cacau i la seva transformació en xocolata. Un company ubicat en una altra cabana no ha pogut dormir per una invasió de formigues. Ens preparen el dinar; arrós i pollastre, com no.                              El sopar també, ara espaguetis

.image

 

 

24/04/2016 – Almirante (Panamà)

Ahir dia de descans el vaig aprofitar per trobar-me amb na Carme Peñarroya de Manresa, la qual està fent unes vacances per aquest pais i vàrem poder coincidir, poder parlar en català esdevé una gratificació suplementària.

Avui apart de fer la jornada normal tenim com a objectiu travessar la frontera entre Costa Rica i Panamà.  La frontera està a 50 kms. rodem ràpid fins allà i hi arribem sobre les 9’30 hores, ens fan esperar fins a 3 hores, aixó que avui portem l’embaixador de França a Costa Rica (en bici) , però, no ha lograt alleugerir els tràmits.  Ens volien tornar a fumigar les bicis, però finalment no ho han fet.  Ens acompanya la policia de trànsit amb dues motos i un cotxe, apart de dos guies locals, i evidenment els dos vehicles nostres.   A la sortida de la duana parem a dinar en un restaurant, arrós i pollastre, no hi ha manera sempre igual.    Enfilem novament per una carretera amb poc trànsit, molt recargolada i força tobogans.        El paisatge canvia envers Costa Rica i esdevé selva, les carreteres són més dolentes i s’hi veu deixadesa. Es tornen a veure cases de fusta sobre pilons amb sostre de xapa i/o fulles de palmera.  Està cosit de plantacions de bananes quin desti final és la exportació.

Demà anirem cap un poblat indígena.

image

 

22/04/2016 – Cahuita

Tal com déiem el dia abans, el despertar ha estat sonor, doncs un cop més els galls ens han deleitat amb els seus cantars, a partir de les 3’40, seguidament han estat els gossos, ànecs, i després els monos udoladors, a la llunyania, peró, amb una contundéncia inapelable.  Quan sortim de l’habitació que estem, veiem penjat sobre el teulat un os “perezoso”.      No calen despertadors.

Retornem a la carretera que porta a Limón i a l’igual que ahir el trànsit és infernal.  Limón és el principal port de Costa Rica on surten i arriben milers de tones de mercaderies pel mar Carib.        Sort en tenim de la policia que ens escorta, que protegeix els avançaments dels camions i els obliga a quedar-se darrera nostre fent pas alternatiu per l’única via que resta.   Cap el km. 60 entrem a Limón i per fi deixem la feixuga carretera, donem una volta pel centre de la ciutat on hi podem veure alguna casa colonial de l’epoca espanyola i continuem. Ara la carretera ja és comarcal i respirem tranquils, al poc, parem a dinar i notem que la població és força més negre, el  taranna és diferent i parlen criollo.  La temperatura no passa dels 40 graus, encara que hi ha força humitat del mar.     Arribem al destí d’avui, una petita població on hi ha ben poc, està situada a les portes d’un parc nacional, en el que hi ha; monos, perezosos, ocells, serps, basiliscos, i altres animals.  Comencem a veure “rastafaris” i garifunes amb unes rastes imponents.   Demà dia de descans.

Bon Sant Jordi.

image

image

21/04/2016 – Siquirres

Com cada dia a les 6’30 hores tornem a agafar l’estri de treball i a pedalar.  De moment la carretera és força tranquila, peró, a partir del km. 20 enllacem amb una nacional i el trànsit esdevé caótic, trailers i més trailers, en una carretera de només dos carrils.  La temperatura no passa dels 40 graus.  A les 10 hs. parem per a dinar ¡¡¡, com que encara no està obert hem d’esperar-nos a que obrin, és un lloc peculiar venen la cervesa a pressió per metres, es poden demanar 1 ó més metres; com sempre arrós i pollastre. Retornem a l’aldarull de la carretera i arribem a l’hotel, està situat enmig de la natura on hi ha una espécie de llac amb canals i que manté 1 o 2 cocodrils, els quals estan ensinistrats, doncs hi ha el cuidador que “juga” amb ells posant el cap dins la seva boca. Hi ha també tot tipus d’animals, així com gallines i galls, i ja preveiem que el despertar serà sonor.

image